Pagès Editors publicarà aquest mes de setembre Cròniques de la veritat prohibida, una antologia de relats inspirats en obres del desaparegut Museu de l’Art Prohibit de Barcelona, escrits per membres del col·lectiu literari Lola Palau. 

 

Es tracta del tercer volum d'aquest col·lectiu d'escriptors de la Catalunya central, que en el passat ha publicat Que Déu ens agafi confessats (2018) i Dies de roses i vi (2021). Amb aquesta nova obra, Lola Palau consolida una trajectòria marcada per la ironia, l’enginy i l’exploració literària de temàtiques insòlites i d’actualitat, amb una mirada crítica i original. 

 

Per la seva banda, el Museu de l’Art Prohibit, impulsat per l'empresari Tatxo Benet, va obrir les portes l'octubre del 2023 a la Casa Garriga Nogués de Barcelona, amb una col·lecció d'unes dues-centes d'obres d'art censurades a diferents llocs del món. El museu va anunciar el passat mes de juny el seu tancament i la seva voluntat de transformar-se en una col·lecció itinerant.

 

Prèviament al seu tancament, membres del col·lectiu Lola Palau van fer parada al museu i van decidir versionar algunes de les peces més provocadores i singulars del seu fons, com ara els Caprichos de Goya, la Suite 347 de Pablo Picasso, Smiling Copper de Banksy o Amén d’Abel Azcona.

 

El resultat és un recull de relats en què cada autor del col·lectiu, inspirant-se en una de les obres del museu, construeix una ficció lliure, tenint en compte, tanmateix, les característiques i el context de l’obra. D'aquesta manera, cada relat ofereix una relectura de l'obra referenciada. 

 

"A Cròniques de la veritat prohibida el lector hi trobarà un calidoscopi de miralls deformants, tan sorprenents i extravagants com les obres que han inspirat els relats. A voltes estripats i mordaços, a voltes tendres i malèvolament càndids, els relats ofereixen una nova mirada dels temes de fons importants, com són la censura, la llibertat o la memòria", expliquen des del col·lectiu.

 

Els relats:

 

  • EL DESGEL (Llorenç Capdevila)
    Obra de referència: Always Franco, d’Eugenio Merino (2012)
  • QUO VADIS, EUROPA? (David Clusellas i Codina)
    Obra de referència: Freedom fries: naturaleza muerta, de Yoshua Okón (2014)
  • EL SOMNI DE LA RAÓ (Imma Cortina)
    Obra de referència: Caprichos, de Francisco de Goya (1797-1799)
  • UN CLAU AL MIG DEL PIT (Pilar Duocastella)
    Obra de referència: Suite 347, de Pablo Picasso (1968)
  • VOLS FOC? (Jordi Estrada)
    Obra de referència: Cajita de fósforos, de Mujeres públicas (2005)
  • EL COS DE CRIST (Pep Garcia)
    Obra de referència: Amén, d’Abel Azcona (2015)
  • CONFIDÈNCIES (Maria Dolors Guàrdia)
    Obra de referència: The statue of a girl of peace, de Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung (2019)
  • EL SILENCI MÉS BONIC QUE HEM SENTIT MAI (Xavier Mas Craviotto)
    Obra de referència: Smiling Copper, de Banksy (2003)
  • ALTERACIÓ I MUDANÇA DE CEFERINO CIFUENTES (Lluís Montoliu)
    Obra de referència: Espectador de Espectadores, d’Equipo Crónica (1972)
  • UNA DECISIÓ MOLT DELICADA (Antoni Pladevall)
    Obra de referència: Piège à loup, d’Amina Benbouchta (2014)
  • ODA A LA LLIBERTAT (Miracle Sala)
    Obra de referència: 8 pintures dels artistes de Guantánamo, d’Abdualmalik Abud, Muhammad Ansi, Sabri Al Qurashi (2010-2016)
  • LA PETITA MORT (Josep Maria Solà)
    Obra de referència: L’estasidilatex, de Juan Francisco Casas (2015)