El poeta escriu des d'un jo en calma que s'adreça a ell mateix, una introspecció diàfana per afermar-se en la consciència del jo.
El desplegament líric del poeta és l'exercici mateix del pensament ple de la reflexió a partir de la memòria, del viscut, encerts i desencerts, i de l'esperança.
Rafael Haro: "Joan Callau pesa les paraules, les amida, en compta les síl·labes; sé del seu intent harmònic a l'hora de compondre, exigent i rigorós. Ho sé perfectament. Evitarà el grinyolar de la paraula, del vers, del poema i del llibre que en resultarà".
